Mama sóc aquí

“MAMA, SÓC AQUÍ”

Aquest llibre va néixer a partir de l’experiència de vida que el nostre fill Ernest ens va convidar a viure després de la seva partida física d’aquest món. Sempre m’havia agradat escriure, però quan l’Ernest se’n va anar, escriure va ser la forma natural i innata en que la meva ànima s’expressava amb llibertat i m’ajudava a comprendre, a escoltar-me, a treure de mi tot allò que el meu cos i el meu ésser sentia i necessitava ser alliberat. Escriure va ser la meva teràpia personal més gran, més rica, en la que em reconeixia i reconeixia la veu de l’Ernest que em parlava des d’algun lloc intern des del que mai no hem estat separats. I aquesta veu ha estat, i és, la meva guia i el detonant del meu despertar.

UN INCÏS..

Aquest llibre és el relat d’una experiència de vida que mai hagués imaginat que es podia viure. És una experiència d’amor que  no s’acaba ni s’apaga perquè no puguis veure més físicament la persona estimada. És la crònica de com la vida es va començar a tornar màgica quan vaig sentir aquella veu tan estimada que em continuava parlant, i vaig deixar que parlés. De com vaig sentir la força d’Amor increïble d’un Ernest invisible  que continuava immensament present. I vam deixar, com a pares,  la  porta oberta a sentir, a descobrir, a mirar amb els ulls de l’anima, a viure tot el que, dia darrere dia, la vida i l’Ernest ens posaven al davant. És un llibre canalitzat per l’amor, sentit amb el cor i viscut des de l’experiència transformadora de vida després de la partida del nostre fill.

“Era un àngel que feia el seu camí.

Sojornava uns anys a casa nostra;

Ens partirem el pa, i tot era alegre.

Ara torna a ser fora.”

(Joan Teixidor)

Aquest àngel és el nostre fill Ernest. I aquestes pàgines són el reflex de la llum que ens va donar en els 14 anys que va viure amb nosaltres. I com aquesta llum que ell és, ha il·luminat el nostre camí a partir del moment que se’n va tornar a anar i la vida se’ns va capgirar.

Contra tot pronòstic, aquest és un Llibre de Vida després de la Vida.

El nostre estimat Ernest ens va deixar el 10 d’agost de 2012. Només un mes més tard, mentre dormia, vaig somniar que tots dos ens sentíem immensament feliços perquè havíem descobert una cosa que, si érem capaços de fer-la, molta gent deixaria de patir. Sabia que m’estava parlant d’allò que començàvem a viure: que la mort no existeix, que no és un final, que tot continua.

És un llibre d’esperança, de descoberta constant i d’amor infinit. L’estem escrivint tots dos, el meu fill i jo. Ell des de la dimensió on És ara i jo des d’aquí. Entremig, hi ha un pont que vam començar a construir quan era aquí físicament, i que continuem construint ara; un pont que té per material l’amor incondicional i les eines que el fan créixer són la confiança, l’alegria, la gratitud i la màgia.